Català
Estrofa 1
Els camins del Weald serpentegen entre pals nus
el llúpol fa temps que és a cerveseries llunyanes
cuido el jardí a l'alba
mans buscant les vinyes perdudes
olor de falguera i ecos de guerra
el dia que va arribar el telegrama
Estrofa 2
Normandia el va reclamar en el fang
planto flors on abans creixia llúpol
els veïns recorden els dies de collita
jo recordo el parterre buit
Kent ensenya record
abans d'ensenyar creixement
Estrofa 3
El correu porta xecs de pensió freds
els cobro, compro més llavors
les flors compten cartes
el cos treballa la terra
les absències planten profund
floreixen tard
Estrofa 4
El vent remou els marcs buits
els reforço contra la ventada
sentint la seva veu a les fulles
penso en els camps que va creuar
el jardí guarda la seva ombra
fins i tot al sol
Estrofa 5
Capvespre suau sobre els downs
estrelles piquen l'ullet com canons llunyans
cullo el rendiment del dia
sentint la crida quieta del passat
les penes cultiven força
desherben el cor
Estrofa 6
La jardinera jardina entre fantasmes
la terra de Kent, el meu lligam amb ell
el llúpol pot haver marxat, però les arrels resten
en la grana silenciosa de cada flor
fins que el pal es trenqui net.
Text original
Verse 1
Weald paths wind through bare poles
hops long gone to breweries far
I tend the garden at dawn
hands seeking the lost vines
bracken scent and war echoes
the day the telegram came
Verse 2
Normandy claimed him in mud
I plant flowers where hops once grew
neighbors recall the picking days
I remember the empty bed
Kent teaches remembrance
before it teaches grow
Verse 3
Post brings pension checks cold
I cash them, buy more seeds
blooms tally letters
body working the soil
absences plant deep
flower late
Verse 4
Wind rustles the empty frames
I brace them against the gale
hearing his voice in the leaves
think of the fields he crossed
the garden holds his shadow
even in the sun
Verse 5
Dusk over the downs soft
stars wink like distant guns
I harvest the day's yield
hearing the past's quiet call
griefs cultivate strength
weed the heart
Verse 6
The gardener gardens through ghosts
Kent's earth my tie to him
hops may be gone, but the roots remain
in every bloom's quiet grit
till the pole snaps clean.
Svenska
Vers 1
Weald-stigar slingrar mellan nakna störar
humlen sedan länge borta till bryggerier långt bort
jag sköter trädgården i gryningen
händer söker de förlorade rankorna
ormbunksdoft och krigsekon
dagen telegrammet kom
Vers 2
Normandie tog honom i leran
jag planterar blommor där humlen en gång växte
grannarna minns plockardagarna
jag minns den tomma bädden
Kent lär hågkomst
innan det lär växa
Vers 3
Posten kommer med kalla pensionscheckar
jag löser in dem, köper fler frön
blommor räknar brev
kroppen arbetar jorden
frånvaro planterar djupt
blommar sent
Vers 4
Vinden prasslar i de tomma ramarna
jag stöttar dem mot kulingen
hör hans röst i löven
tänker på fälten han korsade
trädgården håller hans skugga
även i solen
Vers 5
Skymning över de mjuka downs
stjärnor blinkar som avlägsna kanoner
jag skördar dagens giv
hör det förflutnas stilla rop
sorger odlar styrka
rensar hjärtat
Vers 6
Trädgårdsmästaren odlar genom spöken
Kents jord är min bindning till honom
humlen må vara borta, men rötterna finns kvar
i varje blommas tysta strävhet
tills störens bristning blir ren.