Català
Estrofa 1
El machair floreix sota l'esprai salat
les ovelles pasturen la gespa prima
adobo el teler a l'alba
mans nuades com l'ordit
tìr nan òg crida els joves lluny
l'any que l'última va marxar
Estrofa 2
La torba talla fondo al pantà
l'apilo contra les ventades
menys veïns cada hivern
cases fosques i fredes
les Hèbrides ensenyen arrelament
abans d'ensenyar comiat
Estrofa 3
La ràdio canta tonades gaèliques
les taral·lejo, alimento el foc
els fils compten pèrdues
el cos inclinat sobre la tela
els lligams aguanten ferms
es trenquen al vent
Estrofa 4
Les onades piquen la riba occidental
camino per la platja, recullo restes
sentint la crida dels avantpassats
en el cant buit de la petxina
la mar reclama i dona
en la mateixa mesura
Estrofa 5
La nit cobreix les illes amples
les estrelles guien els absents cap a casa
prego en la llengua antiga
el vent porta la resposta
les partences ressonen fort
el silenci fondo
Estrofa 6
La teixidora teixeix sola
l'eco de les Hèbrides Exteriors als meus ossos
el machair, la meva reclamació ferma
contra les cases que es buiden
l'ordit encara es tensa als meus palmells.
Text original
Verse 1
Machair blooms under salt spray
sheep graze the thin turf
I mend the loom at dawn
hands knotted like the warp
tìr nan òg calls the young away
the year the last one left
Verse 2
Peat cuts deep in the bog
I stack it against the gales
neighbors fewer each winter
houses dark and cold
the Hebrides teach rootedness
before they teach farewell
Verse 3
Radio sings Gaelic airs
I hum along, feed the fire
threads tally losses
body bent to the fabric
ties hold firm
snap in the wind
Verse 4
Waves crash the western shore
I walk the beach, collect drift
hearing the ancestors' call
in the shell's hollow song
the sea claims and gives
in equal measure
Verse 5
Night blankets the islands wide
stars guide the absent home
I pray in the old tongue
wind carries the response
leavings echo loud
silence deep
Verse 6
The weaver weaves alone
Outer's echo in my bones
machair my steadfast claim
against the emptying homes
the warp still tightens in my palms.
Svenska
Vers 1
Machairen blommar under saltstänk
fåren betar den tunna grästorven
jag lagar vävstolen i gryningen
händerna knutna som varpen
tìr nan òg kallar bort de unga
året då den sista for
Vers 2
Torven skär djupt i myren
jag staplar den mot kulingarna
grannarna blir färre varje vinter
husen står mörka och kalla
Hebriderna lär rotfasthet
innan de lär farväl
Vers 3
Radion sjunger gaeliska visor
jag nynnar med, matar elden
trådarna räknar förluster
kroppen böjd över tyget
banden håller hårt
brister i vinden
Vers 4
Vågor slår mot västra stranden
jag går på stranden, samlar drivved
hör förfädernas rop
i snäckans ihåliga sång
havet tar och ger
i samma mått
Vers 5
Natten täcker de vida öarna
stjärnor leder de frånvarande hem
jag ber på det gamla språket
vinden bär svaret
avfärder ekar högt
tystnaden djupt
Vers 6
Väverskan väver ensam
Yttre Hebridernas eko i mina ben
machairen är mitt fasta anspråk
mot husen som töms
varpen stramar ännu i mina handflator.